La primera notícia del ball de diables de Sant Quinti de Mediona data a l’any
1863 en un apunt oficial dels llibres de comptes dels administradors de la
festa de les neus (festa major) on surt un apartat per “lo foch i els diables”
amb el cost de la vestimenta. Pero tot i això, es creu que són molt més antics
segons historiadors com Joan Amades. Malauradament no hi han documents que ho
demostrin.
El ball de diables de Sant Quinti de Mediona s’ha caracteritzat per mantenir
les seves tradicions intactes des de la seva creació així com el vestit, que es
una granota de color blau i línies horitzontals vermelles al costat mantenint
els distintius de l’alferes i el primer borró a la màniga. La diablessa porta
un vestit vermell amb faldilla llarga amb diables negres bordats i
barret i un puntal penjat al cinturo. El llucifer amb garnota i capa blava
guarnida amb un drac vermell i una mitre de pell vermella i banyes negres.
L’àngel va amb una tunica blanca, cinturó negre i una petita espasa a la mà.
Sant Miquel, la túnica és blau cel amb valona, un cordill com a cinturó on hi
penja un estándar amb la senyera. També porta una llarga espasa.
Tots els membres del ball porten esperdenyes de set betes vermelles.
Les maces dels diables són de fusta pintades de vermell i a l’empunyadura,
negres. La massa acaba amb una esfèrica també de fusta amb petites línies
tornejades. La de la diablesa té la diferència en que l’esfèrica és més gran
i obalada. El llucifer porta una massa d’estellar, es a dir, el cap de la
massa es cilíndrica amb un acabat irregular.
Els estris del ball de diables de Sant Quinti, el punyal de la diablessa i les
espases de l’àngel i Sant Miquel, daten de l’epoca de les guerres carlines.
També es conserven masses i vestits de mes de 60 anys.
El ball de diables de Sant Quinti també destaquen per les actuacions
ininterrumpudes des del seu origen. Any rere any han sortit per la festa
major i ja en porten mes de 140.
El Típic (el ball parlat anomenat a la manera de Sant Quinti) s’ha pogut
mantenir gracies a la transmissió oral que han anat fent els membres de la
colla cap a noves generacions, òbviament, amb petites variacions degut a la ja
dita transferència oral i per motius polítics, com ara després de la guerra
civil a l’obligar-lo a dir tot en castellà. El Típic es d’origen desconegut
però si se sap que, aproximadament, és una versio vuitcentista, es a dir,
del 1800 fins cap a finals de la decada del 1880.El típic representa la lluita
entre l’exèrcit del mal i el bé, la curiositat d’aquest acte, en diferència
amb altres actes secrementals, és que acaba la lluita amb empat i el llucifer
convoca un altre combat per l’any següent. Actualment el típic es diu mig en
català i castellà i alguna paraula en llatí, cosa que fa que sigui molt
atractiu. També cal destacar la peculiar cantarella en recitar els versos
satírics, és a dir, apugan el to en la meitat i el final de cada frase.
L’organització del ball de diables de Sant Quintí sempre ha sigut la mateixa,
tant per la cercavila o dalt de l’escenari. La formacio és de forma
rectangular amb dos fileres de 4 diables al costat, la diablesa està al davant
de tots enmig dels dos primers diables de cada filera guiant l’exèrcit per
allà on passa. El llucifer al darrere de tot, al costat dret hi va Sant Miquel i a
l’esquerra l’àngel. El primer diable que es troba el llucifer a la seva dreta
es el primer borró i, a l’esquerra, l’alferes. Darrere seu hi van dos
timbalers i els portadors de carretilles que tanquen el pas de l’exèrcit. El
toc de timbals respon al pas de tota la colla guiant el ritme del desplaçament.
El toc es sencill però amb molta historia. Actualment, per la cercavila, s’hi
han afeixit dos timbalers més, pasant a ser 4.
